VOTA ESTELADA

Us poso aquí traduït aquest interessant article sobre la nova Llei Electoral General que ens afecta si ens voléssim presentar a les eleccions espanyoles (que, sincerament, espero que no).

LOREG són les sigles de Llei Orgànica de Règim Electoral General (o com evitar que tinguem competència en les urnes), que a data del 19 de gener de 2011 va ser revisada en el Senat per incloure premisses que impedirien que partits petits i emergents puguin presentar-se en les Eleccions Generals. Va ser promoguda per les 4 majors plataformes (PSOE, el PP, CiU i el PNB) aprovada el 21 de desembre de 2010 al Congrés i tramitada per la via urgent en el Senat, perquè pogués estar en actiu en les properes Eleccions Generals del 20N.

Fins a aquest moment, els requisits per presentar-se a unes eleccions generals eren assequibles i molts partits petits han usat d’aquesta facilitat cada 4 anys, encara sense obtenir representació per altres qüestions. Però ara només els partits ja establerts podran participar fomentant encara més el bipartidisme i estancament polític, obligant als votants a encasellar-se en ideologies que no els representen i esborrant del mapa qualsevol millora del sistema democràtic.

Segons aquesta reforma:

Cada partit que no tingués representació en anteriors eleccions haurà de recollir signatures del 0,1% del cens de cada circumscripció on vulgui presentar-se. Aquestes signatures han d’obtenir-se sota presència d’un fedatari públic en els 20 dies posteriors a l’anunci de les eleccions a les Corts Generals, abans fins i tot de la seva pròpia campanya electoral.

Han d’estar degudament verificades, la qual cosa suposarà una despesa notarial d’uns 300.000€ per partit i el desplaçament d’1.000.000 de persones (hi ha uns 20 partits habituals) a notaries en aquests 20 dies.

A més, els signants han de renunciar a signar per a qualsevol altre partit, així que davant la incertesa de les possibles signatures anul•lades, caldrà recollir encara més de les requerides.

D’altra banda, l’article 66 d’aquesta nova llei estableix el control polític directe de qualsevol mitjà de comunicació privat sota el títol orwelià de “garantia de pluralisme polític i social” i en aquests termes:

Durant el període electoral les emissores de titularitat privada hauran de respectar els principis de pluralisme i igualtat. Així mateix, en aquest període, les televisions privades hauran de respectar també els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals així com en la informació relativa a la campanya electoral d’acord a les Instruccions que, a aquest efecte, elabori la Junta Electoral competent.

El Centre Jurídic Tomás Moro va denunciar amb contundència el contingut d’aquest reforma, assenyalant que la nova LOREG anava a suposar:

1. Una il•legítima intromissió dels poders públics en el funcionament, ideari i línia   editorial dels mitjans televisius privats.

2. Un crebant al principi d’accés igualitari a les funcions i càrrecs públics, tutelat en l’article 23 de la nostra Constitució, en impedir als partits polítics sense representació parlamentària, o amb escassa representació, accedir als mitjans de comunicació amb la intensitat suficient per poder difondre el seu missatge.

3. La conversió d’un òrgan administratiu, com és la Junta Electoral, en un autèntic òrgan censor al servei dels partits majoritaris amb poder per controlar els continguts informatius d’empreses de titularitat privada.

4. Una clara violació de la llibertat expressió i informació, llibertat que sustenta necessàriament qualsevol règim democràtic.”

CARLES MARK SERRA 1985. No tot és desar somnis pels calaixos rodejats d’enemics o bé d’objectes que subtilment i astuta ens empresonen. Perquè viure és combatre la peresa de cada instant i restablir la fonda dimensió de tota cosa dita, podem amb cada gest guanyar nous àmbits i amb cada mot acréixer l’esperança. Serem allò que vulguem ser. Miquel Martí i Pol.

Responsable de facebook de Solidaritat Catalana                                                   Responsable de Comunició de l’Alfons López Tena

Per a mi, la mostra de l’evolució de l’independentisme la tenim en aquest vídeo. Fa goig veure com gent que ha nascut a Espanya ha votat “SI” per la independència en la consulta de Sabadell. Això demostra que s’ha de ser pragmàtic i, si realment volem la independència, serà amb respecte i esperit inclusiu. Han passat ja els temps d’un independentisme anti-espanyol, és hora de parlar de la independència en positiu.  FANTÀSTIC VÍDEO DE 7 minuts!

Continuar llegint →

Després de 40 anys de franquisme i 30 anys de democràcia, els catalans ja n’estem tips de polítics mediocres, peix al cove i un sistema de partits que ve del segle XIX. Després de la dictadura, els catalans, vam confiar la nostra lluita als partits i les institucions de l’Estat espanyol i a la nova Generalitat retornada. El resultat és que estem tips que des de fora s’estableixin els límits de la nostra màxima ambició nacional. El clam de la manifestació del 10J ens va demanar independència però, sobretot, ens va demanar un canvi en el sistema polític català. La societat civil li ha passat la ma per la cara als polítics que ja s’havien conformat en el “anar fent”. Per això, cada dia més catalans compartim la certesa que l’únic horitzó passa per la independència del nostre poble d’un estat que esclafa el nostre creixement i ens roba cada any 22.000 MILIONS D’EUROS A L’ANY .La independència ha de ser el resultat

Continuar llegint →

A vegades, quan els independentistes ens discutim per minúcies, em ve sempre al cap  la mort del patriota Lluís Maria Xirinacs. Mort com un heroi desprès de 75 anys de resistència, lluita i amor a la nostra terra. Xirinacs, jo hi era aquell dia plujós amb tanta i tanta gent emocionada dins i fora de Santa Maria del Mar. La teva carta ens guia Lluís Maria, tot i que no se si, a vegades, som dignes lectors…

Aquest blog està dedicat a ell i els que han estat com ell al llarg de la nostra història , moltes vegades anònimament.

“He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant contra aquesta esclavitud tots els anys de la mevavida adulta. Una nació esclava, Continuar llegint →